L'Ajuntament de Catarroja (l'Horta Sud), format pel PP i Unió Valenciana, va aprovar fa poc més d'un any un dels projectes urbanístics més grans del País Valencià. La futura macrourbanització és coneix com a Nou Mil·lenni i va ser presentada per una empresa mixta, gestionada per la promotora Llanera i l'Institut Valencià de l'Habitatge(IVVSA).
De poble a ciutat dormitori
El projecte preveu la construcció de 12.000 habitatges i d'un centre comercial, el que suposaria una transformació profunda de l'actual poble de Catarroja, triplicant la seua població, arribant als 60.000 habitants, i destruint l'última zona d'horta que queda al terme. Aquest creixement seria una anomalia en el context de l'Horta Sud, on solament la ciutat de Torrent supera els 50.000 habitants. A més, des de l'oposició al PAI s'ha denunciat que actualment el 25% dels habitatges de la població es troben buits i que un augment d'aquestes característiques hauria d'anar acompanyat d'una ampliació dels serveis públics que no contempla el projecte. Actualment Catarroja ja compta amb deficiències en matèries d'educació i sanitat, amb alumnes estudiant a barracons i un únic ambulatori per compartir amb els municipis d'Albal i Massanassa, pel que és previsible que els problemes s'agreujaran.
Un altre punt conflictiu serà l'aigua, que mentre des de l'Ajuntament es defensa que existeixen els recursos hídrics suficients per afrontar el creixement del consum, des de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no s'ha donat el vistiplau per no poder garantir l'abastiment a tanta població i per falta de documentació en els informes presentats al concert previ del PGOU, que preveu utilitzar aigua amb una elevada contaminació per nitrats com si fora potable. A més, amb 40.000 habitants més, augmentaran considerablement els residus sòlids i les aigües residuals, i no s'ha previst cap solució per tractar-los, pel que pot posar en perill l'entorn natural de la població, en especial l'Albufera.
Però aquesta no serà l'única agressió al medi ambient. Al concert previ del PGOU es contempla la requalificació de 1.700.000 m2 de sòl agrícola i ramader protegit, que es convertirà en urbanitzable. Si aquest sector s'urbanitza produirà un gran impacte paisatgístic en el municipi, amb la construcció d'edificis de vint-i-cinc altures, mentre que actualment els edificis més alts no superen les cinc. A més, amb la desprotecció injustificada d'aquest espai protegit es posa en perill importants exemplars autòctons de flora i fauna. D'altra banda el PAI no respecta el patrimoni arquitèctonic del terme, destruint sis masies amb més de cent anys d'antiguitat i altres edificacions disperses.
Aquests seran alguns dels canvis més importants, però hi ha altres, com l'increment del trànsit, la divisió del poble en dos zones, la desaparició del xicotet comerç davant l'amenaça del nou centre comercial, etc. En definitiva, uns canvis que faran que Catarroja perda la seua identitat i tradició, convertint-se en un nou apèndix de València, una ciutat dormitori despersonalitzada.
L'oposició al projecte
Des de l'aprovació d'aquest PAI una bona part de la població, organitzada en torn a la Plataforma Salvem Catarroja, on participa activament l'Esquerra Independentista, ha tractat de donar resposta a aquesta operació urbanística mitjançant mobilitzacions i la conscienciació dels veïns. Després de les eleccions del 27 de maig, amb una nova victòria de la dreta, ha quedat palès que des de l'oposició al Nou Mil·lenni no s'ha sabut transmetre al poble les greus conseqüències que tindrà el projecte per al municipi.
De poble a ciutat dormitori
El projecte preveu la construcció de 12.000 habitatges i d'un centre comercial, el que suposaria una transformació profunda de l'actual poble de Catarroja, triplicant la seua població, arribant als 60.000 habitants, i destruint l'última zona d'horta que queda al terme. Aquest creixement seria una anomalia en el context de l'Horta Sud, on solament la ciutat de Torrent supera els 50.000 habitants. A més, des de l'oposició al PAI s'ha denunciat que actualment el 25% dels habitatges de la població es troben buits i que un augment d'aquestes característiques hauria d'anar acompanyat d'una ampliació dels serveis públics que no contempla el projecte. Actualment Catarroja ja compta amb deficiències en matèries d'educació i sanitat, amb alumnes estudiant a barracons i un únic ambulatori per compartir amb els municipis d'Albal i Massanassa, pel que és previsible que els problemes s'agreujaran.
Un altre punt conflictiu serà l'aigua, que mentre des de l'Ajuntament es defensa que existeixen els recursos hídrics suficients per afrontar el creixement del consum, des de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no s'ha donat el vistiplau per no poder garantir l'abastiment a tanta població i per falta de documentació en els informes presentats al concert previ del PGOU, que preveu utilitzar aigua amb una elevada contaminació per nitrats com si fora potable. A més, amb 40.000 habitants més, augmentaran considerablement els residus sòlids i les aigües residuals, i no s'ha previst cap solució per tractar-los, pel que pot posar en perill l'entorn natural de la població, en especial l'Albufera.
Però aquesta no serà l'única agressió al medi ambient. Al concert previ del PGOU es contempla la requalificació de 1.700.000 m2 de sòl agrícola i ramader protegit, que es convertirà en urbanitzable. Si aquest sector s'urbanitza produirà un gran impacte paisatgístic en el municipi, amb la construcció d'edificis de vint-i-cinc altures, mentre que actualment els edificis més alts no superen les cinc. A més, amb la desprotecció injustificada d'aquest espai protegit es posa en perill importants exemplars autòctons de flora i fauna. D'altra banda el PAI no respecta el patrimoni arquitèctonic del terme, destruint sis masies amb més de cent anys d'antiguitat i altres edificacions disperses.
Aquests seran alguns dels canvis més importants, però hi ha altres, com l'increment del trànsit, la divisió del poble en dos zones, la desaparició del xicotet comerç davant l'amenaça del nou centre comercial, etc. En definitiva, uns canvis que faran que Catarroja perda la seua identitat i tradició, convertint-se en un nou apèndix de València, una ciutat dormitori despersonalitzada.
L'oposició al projecte
Des de l'aprovació d'aquest PAI una bona part de la població, organitzada en torn a la Plataforma Salvem Catarroja, on participa activament l'Esquerra Independentista, ha tractat de donar resposta a aquesta operació urbanística mitjançant mobilitzacions i la conscienciació dels veïns. Després de les eleccions del 27 de maig, amb una nova victòria de la dreta, ha quedat palès que des de l'oposició al Nou Mil·lenni no s'ha sabut transmetre al poble les greus conseqüències que tindrà el projecte per al municipi.
Article aparegut al periòdic L'Accent º 111 (Del 24 de juliol al 5 d´agost de 2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada