divendres, 25 d’abril de 2008

Ataquen les seus del PP i del PSOE de la comarca


Notícia del Levante (25 d'abril de 2008)

dijous, 24 d’abril de 2008

L’Horta Sud respon contundentment a la jornada de lluita pel 25 d’abril

Dins el marc de la campanya nacional “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, joves independentistes de l’Horta Sud, un any més, han eixit al carrer per expressar amb contundència i claredat la seua ferma oposició al domini borbònic i espanyolista sobre el nostre país. Diferents accions arreu de la comarca han anat desenvolupant-se durant aquesta setmana prèvia al 25 d’abril en una jornada nacional de lluita que pretén denunciar els tres centennis en què França i Espanya continuen sotmetent els Països Catalans.
En la jornada d’enguany, el jovent independentista ha atacat diferents seus dels principals partits polítics espanyolistes i capitalistes, culpables directes de l’ocupació militar que patim com a poble. A pobles com Alaquàs, Torrent, Paiporta, Aldaia, Alcàsser i Picanya, han aparegut seus polítiques siliconades, empaperades i precintades. A més, s’han realitzat diferents murals reivindicatius, on la consigna més repetida ha estat “Països Catalans, ocupats però no vençuts”. Fins i tot, a certes seus polítiques, el jovent ha recordat a la classe política espanyola alguns fragments del Decret de Nova Planta i de la Constitució espanyola, denunciant així la presència militar espanyola a casa nostra.
Aquestes accions són només algunes de les mostres de rebuig a Espanya i França que durant aquests dies es visualitzaran arreu dels Països Catalans. Les reivindicacions prendran el seu punt àlgid en la manifestació del proper divendres 25 d’abril a València, on la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” ha convocat sota el lema “Els Països Catalans decidim independència”.


dissabte, 19 d’abril de 2008

La derrota d'Almansa, a debat


Al voltant d'una cinquantena de persones va acudir aquest passat divendres 18 al Casal Jaume I de Catarroja per escoltar la ponència de Carme Pérez Aparicio, professora de la Universitat de València. Durant més d'una hora, es van tractar les conseqüències tant a curt com a llarg termini que la derrota d'Almansa va portar sobre el País Valencià. La repressió i el càstig que van patir les classes populars, la persecució sobre la nostra llengua i l'abolició dels drets forals propis són temes que avui encara són presents en les nostres vides. El debat posterior a la xerrada va evidenciar que, tres segles després d'Almansa, els efectes de la castellanització romanen ben vius a casa nostra. Aquesta jornada, un dels primers actes que precedeixen l'atapeïda setmana d'actes al voltant del 25 d'abril, va cloure amb un sopar popular al mateix casal.

divendres, 18 d’abril de 2008

Actes pel 25 d'abril: Els Països Catalans decidim independència

Mobilitzacions convocades per l'Esquerra Independentista amb motiu de la diada nacional del 25 d'abril:

Dijous 24 d'abril. 12:00h
CERCAVILA des de la Facultat de Geografia i Història (València)
Divendres 25 d'abril. 20:30h.
MANIFESTACIÓ des de les Torres de Quart (València)
Dissabte 26 d'abril. 18:00h.
MANIFESTACIÓ des de les escales IES Jorge Juan d'Alacant.

dimecres, 16 d’abril de 2008

[Acte unitari] Xerrada i sopar a Catarroja

Divendres 18 d'abril de 2008
Casal Jaume I de L'Horta Sud
Plaça Major nº6, Catarroja
20:00 hores: Xerrada "Quan el mal ve d'Almansa... Les conseqüències de la Guerra de Successió al País Valencià"
Amb Carme Pérez Aparicio (professora d'Història Moderna de la Universitat de València)
21:30 hores: Sopar de "pa i porta".
Porteu entrepà, nosaltres posem la picadeta i la beguda (3 euros).
Endavant, CAJEI, SEPC i Maulets.

divendres, 11 d’abril de 2008

15 ANYS DESPRÉS, NO T’OBLIDEM

L’11 d’abril de 1993, Guillem Agulló i Salvador moria assassinat per un grup de feixistes a la vila valenciana de Montanejos. Com tants militants independentistes i d’esquerres als Països Catalans, Guillem havia patit la coacció sistemàtica per part de la ultradreta més rància en connivència amb els estats ocupants. Com tants, decidí afrontar les circumstàncies socials i nacionals adverses amb la lluita transformadora, constructiva i coherent. La diferència, però, va ser que en aquell cas les pressions i l’obsessió malaltissa de l’espanyolisme el va portar a una mort dramàtica que sacsejà les consciències de la societat catalana.

La complicitat de la “justícia” i dels partits governants en el moment, PSOE i PP, es mostrà amb tota la seua naturalesa grotesca i odiosa.

Amb l’habilitat característica de les consciències conformistes occidentals la majoria ha anat oblidant aquell succés condemnant-lo a l’ostracisme del calaix de les anècdotes desagradables. El silenci ofensivament taciturn dels mitjans envers la impunitat de què gaudeixen els assassins del Guillem, que fins i tot s’han arribat a presentar en unes eleccions, en contrast amb la repressió constant i desmesurada contra l’independentisme revolucionari és una mostra evident del fet que la suposada normalització política al nostre país, no pot considerar-se cosa semblant: la sacralitzada transició als territoris catalans sota domini espanyol no deixa de ser res més que una suavització de l’estat d’excepció permanent en què ens veiem sumides.

15 anys després, no podem dir que el feixisme, que el neonazisme torna: el feixisme mai ha marxat, s’ha adaptat simplement a les circumstàncies, ha anat prenent o perdent embranzida segons el context.

En una situació política pràcticament idèntica, amb PSOE i PP al capdavant, el País Valencià és escenari diàriament d’intimidacions i atacs –com els ocorreguts darrerament a Castelló de la Plana- de consentiment, complicitat i impunitat de criminalització cap a les idees independentistes i cap a la vertadera esquerra. Els escamots de fanàtics ultradretans aprofiten una situació social complexa marcada per les problemàtiques de la immigració per fer la feina bruta als carrers. La feina bruta d’una classe política que no es molesta a ocultar o dissimular el seu odi cap a tot allò que sone a català o subversiu.

A la Catalunya Nord, l’ultranacionalisme xenòfob del Front National pren característiques tràgiques. Al Principat i les Illes som espectadors de l’auge del discurs racista i totalitari d’organitzacions que s’autoproclamen independentistes catalanes.

La democràcia liberal permet i promou aquests moviments descaradament antidemocràtics i els utilitza com a defensa preservadora del règim socioeconòmic imperant.

Cal que tinguem ben present que només amb un canvi estructural, revolucionari i trencador podrem acabar amb aquest càncer, amb aquesta amenaça irracional vers el gènere humà; la xacra feixista només té sentit en un context d’explotació i opressió i el nostre deure és aturar-la: ja siga espanyola, francesa o catalana. No consentirem cap més atac.

Avui tenim ben clar que el millor homenatge al nostre company és la victòria, la victòria de la revolució independentista. I ho sabem, perquè avui totes i tots som Guillem. 15 anys després ni oblidem ni perdonem. Cap agressió sense resposta!

Maulets, el jovent independentista revolucionari
Països Catalans, abril de 2008

dijous, 3 d’abril de 2008

15 anys sense Guillem Agulló

Enguany fa quinze anys de l'assassinat de Guillem Agulló, jove independentista de l'Horta. Per aquest motiu els companys de Maulets de València han organitzat tot un seguit d'actes.
El pròxim 4 d'abril vindran a Alcàsser a presentar les activitats programades i explicar el cas de Guillem i el que va suposar.