Acció a Torrent contra la violència de gènere

La violència de gènere ens ha portat fins a l'esfereïdora xifra de 86 víctimes durant aquest any 2007. Aprofitant l'avinentesa del 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència de gènere, L'Aixada-CAJEI i l'assemblea de Maulets de L'Horta Sud van denunciar ahir a Torrent la violència sexista i van mostrar el rebuig a la Llei Integral del PSOE. L'acte va consistir en una concentració a les portes del metro de Torrent, a l'Avinguda del País Valencià, on es va desplegar una pancarta signada per tots dos col·lectius i es van encendre espelmes en record de les víctimes de la violència de gènere. Els vianants van ser informats amb octavetes i van respondre amb solidaritat pel motiu de l'acte. Just a sota de la pancarta, escrit al paviment, es podia llegir: "86 víctimes al 2007" (dades referents a l'Estat espanyol).

A continuació, podeu llegir el comunicat redactat per a l'ocasió.


REACCIONA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
La llei integral no és la solucióCom cada 25 de novembre, el jovent dels Països Catalans no podem restar de braços creuats front a la violència de gènere que impera encara en la nostra societat. Són moltes les persones -en especial, les dones- que s'enfronten dia rere dia a un tipus de violència estructural que troba la seua arrel en el sistema patriarco-capitalista.
La violència sexista hi és present, pertot arreu. A les llars, a l'escola, al treball, al carrer o, fins i tot, de festa, el model d'estructura econòmica patriarcal ha aconseguit imposar els valors de l'home per sobre dels de la dona. Les manifestacions de violència de gènere han augmentat al nostre país els darrers anys. S'han multiplicat les agressions físiques, verbals i sexuals cap a les dones, generades normalment per la frustració d'un home que ha fracassat en el seu rol masculí, sent moltes d'aquestes pallisses causants d'una mort segura. Continuen existint, d'altra banda, diferències salarials entre homes i dones, donada l'acceptació social de l'existència de "treballs masculins" i "treballs femenins". Les dones som víctimes d'un creixent assetjament als llocs de treball. Les dones també ens veien obligades a adaptar-se a un cànon de bellesa que el capitalisme ens exigeix. I, per si no hi haguera prou, les dones som discriminades i considerades malaltes mentals pel simple fet de triar una opció sexual que no encaixa amb el model de família heterosexual marcat pel patriarcat.
Si hem de buscar culpables, hem d'adreçar-nos irremeiablement als polítics actuals, que donen l'esquena al vertader causant de la violència sexista: el patriarcat. Les institucions polítiques liberals s'enfronten a aquesta violència aplicant mesures policials, castigant amb la presó als botxins i assistint les seues víctimes, sent la Llei de Protecció Integral del PSOE el màxim exponent d'aquest esperit reformista. El que no veuen els polítics és que, darrere dels casos de violència de gènere, s'amaga una estructura patriarcal de la societat, econòmicament rentable per a les grans empreses explotadores, i generadora d'actituds masclistes i de superioritat.
És així com el jovent dels Països Catalans creiem que, per a acabar d'una vegada per totes amb la violència de gènere, cal tallar d'arrel la causa fonamental que l'activa. És necessari, per tant, fer caure l'estructura patriarcal de la societat, que imposa la divisió sexual del treball i considera a la dona font d'ingressos secundària de la família. Per tal que això succeïsca, cal enderrocar també el sistema econòmic capitalista, un sistema que es perpetua en el temps gràcies a aquesta dominació de l'home sobre la dona. Es tracta, en darrera instància, de substituir aquesta escala de valors imperant avui dia, basada en la discriminació, en el masclisme i en l'explotació, per un sistema de valors que contemple el respecte, la igualtat i la solidaritat. I en aquesta lluita, les i els joves tenim molt a dir.


Reacciona contra la violència de gènere.
La Llei Integral no és la solució.


AJ L'Horta Sud L'Aixada - CAJEI
Maulets - L'Horta Sud

Entrevista a L'Accent sobre l'acampada de l'Hort dels Mestres (Catarroja)

“Exigim la restauració i la protecció de l´Hort dels Mestres”
Entrevista a Luciano, jove de Catarroja acampat contra l´especulació.

Des de fa ja pràcticament un mes un grup de persones estan acampades les 24 hores del dia per protestar contra l´enderrocament il·legal d´una masia a Catarroja (l´Horta Sud). L´Accent hem pogut conversar amb un dels joves sobre la problemàtica de l´Hort dels Mestres i del Nou Mil·lenni, un PAI que triplicarà la població del poble i que afectarà a tota la comarca.

Què és l´Hort dels Mestres?
Es tracta d´una alqueria del segle XVIII situada a la zona on està projectat el Nou Mil·lenni. Té un gran valor històric i cultural. Va pertànyer a la família dels Borbó, dels Oltra i dels Benlliure, i tenim constància que a dins hi ha hagut un quadre de Benlliure, un retrat de Felip IV, litografies, material cartogràfic, ceràmiques de gran valor, etc. De fet estava en procés de ser declarada bé d´interès cultural (BIC) per la Conselleria i la seua estructura està protegida des del 1987.


Què va passar exactament la nit de l´11 d´octubre?
El matí del dia 12 uns veïns ens informaren que la masia estava mig ensorrada, coincidint amb les fortes pluges, i ràpidament ens desplaçàrem un grup de gent a la zona. El que ens trobàrem fou els enderrocs organitzats per materials i marcades en terra les marques de dos excavadores. Era evident que havia sigut una acció intencionada.

Quina va ser la resposta de l´Ajuntament?
En un primer moment l´alcalde, Francisco Chirivella (PP), va dir que havien sigut les pluges. Però quan demostràrem a l´opinió pública i a la premsa que això no era aixina, perquè la pluja ni organitza els materials ni deixa marques, l´alcalde va dir que havia sigut una excavadora que estava netejant la zona i que era un accident. Nosaltres no creguem eixa versió perquè uns dies després representants de l´ajuntament ens confongueren amb els membres d´una empresa d´enderrocaments i ens preguntaren si estàvem allí per acabar de tirar la casa. A més sabem que és una zona molt conflictiva pel tema del Nou Mil·lenni.


Què és exactament el Nou Mil·lenni?
És un projecte urbanístic de més de 12.000 habitatges que transformarà profundament el nostre poble. Hem de tenir en compte que actualment tenim moltes deficiències en matèria d´educació i de sanitat, necessitem encara millorar molts dels nostres serveis públics. I en canvi l´Ajuntament sols pensa en augmentar els habitants de Catarroja sense pensar en els problemes que això suposa, com el trànsit o els problemes d´abastiment d´aigua. De fet hi ha diversos informes que diuen que no hi ha aigua suficient per a tants edificis nous i a més és una zona inundable.

I penseu què tot açò està relacionat amb l´enderrocament de l´Alqueria?
Clar que sí, la protecció de l´Hort dels Mestres, i d´altres cinc masies centenàries, obligaria a reformular tot el Nou Mil·lenni i això pot suposar riscos que els principals beneficiaris econòmics de l´operació, l´empresa Llanera i els polítics, no estan disposats a córrer.


Be, i què féreu els dies després de l´enderrocament?
Els primers dies foren molt complicats, no sabíem molt be com organitzar-nos i l´oratge no va acompanyar gens. A més encara no teníem muntades totes les tendes ni una mínima infraestructura per resistir. Al cap dels dies ja ens organitzàrem per torns i teníem ja un bon campament equipat. A més la resposta del poble ha sigut molt bona. Molts veïns vénen a visitar-nos i porten coses que podem necessitar. Per exemple ara ens han deixat un generador. Una vegada assentats, un grup de veïns, dirigits per un arqueòleg del poble, Miquel Martí, intentaren reconstruir l´alqueria, ja que l´Ajuntament no pensava fer res per salvar l´edifici. És ací quan començaren els problemes i les amenaces.

Quines amenaces?
Sí, als pocs dies de l´intent d´enderroc el consogre de l´alcalde i el propietari de l´empresa d´enderrocs "Corcoles" es presentaren allà i diuen que venien en nom del propietari i que no podíem estar allí. Nosaltres li explicàrem que estàvem allií per evitar que tiraren la casa. La situació era molt surrealista i la cosa va anar pujant de to i acabaren amenaçant a algunes persones i dieren que sabien qui era el propietari, però no ho pensaven dir.


Però no sabeu qui és el propietari?
No, no se sap res, al cadastre diuen que eixes dades varen desaparèixer misteriosament el dia 22 d´octubre. Nosaltres el que exigim és que s´investigue qui està darrere de l´actuació i que es contacte amb el propietari, però l´Ajuntament ja ha dit que no ho pensa fer. De moment la única persona que podem relacionar amb l´alqueria és al seu consogre.

A banda de la investigació, quines altres exigències teniu?
Des del principi les nostres exigències són tres: la consolidació, la restauració i la protecció de la masia. Fins que l´ajuntament no signe això no pensem abandonar. De moment pareix que no pensen moure fitxa.

A l´últim ple del consistori es va parlar del tema, què va passar?Sí, el ple de l´Ajuntament va ser prou agitat. Va començar amb una protesta de Maulets que va provocar la intervenció de la policia local. Després alguns, com jo, fórem expulsats del ple per protestar i es feren moltes preguntes a l´alcalde sobre l´Hort. Ell no en va voler contestar cap en eixe moment i es va aprovar un document que diu que hem d´abandonar la protesta, però en canvi no parla ni d´investigar ni de res, ja que diuen que no és responsabilitat seua, sinó de Conselleria, curiosament també en mans del PP...

I després d´això?
Res, nosaltres pensem continuar al nostre ritme, amb les nostres exigències. Els pròxims dies sabem que poden ser molt difícils i que poden venir en qualsevol moment, per això necessitem més gent que mai. A més algunes persones han anunciat que començaran una vaga de fam.

A. GONZÁLEZ ROJAS, TORRENT

L'Accent 118 (del 13 al 26 de novembre de 2007)
Article en PDF

Concentració a l'Ajuntament de Catarroja per l'Hort dels Mestres

Unes 50 persones es van concentrar ahir davant l'ajuntament de Catarroja (coindicint amb el ple municipal) per exigir la reconstrucció i la protecció de l'Hort dels Mestres, així com la protecció de totes les alqueries amenaçades pel macroprojecte urbanístic Nou Mil·lenni.
La pancarta anava acompanyada d'un puzzle realitzat amb caixes que simbolitzava la reconstrucció de la masia afectada. A més es van poder escoltar diverses consignes com "Volem vore l'horta i no la terra morta", "Catarroja sí, Nou Mil·lenni NO". Desgraciadament, no van faltar els moments tensos amb la policia local, que va intentar desmuntar el puzzle i endur-se'l.
Seguidament, algunes de les persones allí concentrades van entrar al Ple per fer algunes preguntes a l'alcalde sobre l'enderrocament de l'Hort dels Mestres. Abans d'entrar, però, tots els assistents al ple (a excepció dels regidors del PP i d'UV), van ser obligats a entrar de tres en tres, a més de ser registrats de dalt a baix. Una vegada dins, l'alcalde no va voler contestar les preguntes dels veïns i veïnes del poble, i va dir que serien contestades per escrit. Fins i tot, un dels assistents va ser expulsat per insistir en que l'alcalde donara una resposta immediata a les preguntes que se li havien fet.