L’AJUNTAMENT D’ALCÀSSER REBUTJA ATORGAR A GUILLEM AGULLÓ UN CARRER AL MUNICIPI

Ahir 27 de maig, l’ajuntament d’Alcàsser va rebutjar la petició que l’Assemblea de Maulets de l’Horta Sud va fer per batejar un carrer del municipi amb el nom de Guillem Agulló. Els responsables directes de la negació van ser el Partit Popular, al govern de l’ajuntament, i Unió Valenciana, que tots dos plegats varen sumar 7 vots en contra dels 6 a favor de la moció.
El govern municipal va denegar la proposta i va argumentar que no es posa cap nom de persona als carrers d’Alcàsser des de fa anys, i menys “si a més conté ideologia política”.

Tot i la negativa, el consistòri ha acordat redactar un document consensuat pels partits polítics que recorde la memoria de Guillem Augulló i Salvador, el jove maulet assassinat ara fa 15 anys per un grup de neonazis a Montanejos. Aquesta notícia ha sorprès el grup de Maulets assistents al plenari i així, al torn obert de paraula, vàrem mostrar la nostra sorpresa davant la “bona voluntat” de retar-li reconeixement al jove Guillem, recordant que en 15 anys alguns dels partits polítics que ara afirmaven això no havien condemnat l’assasasinat del valencià antifeixista, i mostrant per altra part la repulsa a la no aprovació de la moció, doncs l’assassinat de Guillem Agulló representa més que un sol homicidi, ja que creguem que es tracta d’un crim polític. Malgrat haver passat 15 anys, es continuen succeint casos d’agressions dels grupuscles neonazis a la nostra comarca (Silla, Catarroja, Alcàsser...). A més, relacionat amb la intolerància i el respecte a la diversitat, Maulets ha condemnat la manifestació que a Torrent es pretén celebrar el proper cap de setmana d’Alianza Nacional contra la immigració, ja que Guillem representava la part contraposada.
Tanmateix, des de Maulets de l’Horta Sud, treballarem perquè l’ajuntament aprove un reconeixement al plenari en la memòria de Guillem i que done la suficient difusió de la qüestió perquè el gest siga conegut per tots els ciutadans i ciutadanes. Al mateix temps continuarem amb la campanya per recordar-lo, per fer d’aquest un any Guillem a tots els àmbits possibles.

Ataquen les seus del PP i del PSOE de la comarca

Notícia del Levante (25 d'abril de 2008)

L’Horta Sud respon contundentment a la jornada de lluita pel 25 d’abril

Dins el marc de la campanya nacional “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, joves independentistes de l’Horta Sud, un any més, han eixit al carrer per expressar amb contundència i claredat la seua ferma oposició al domini borbònic i espanyolista sobre el nostre país. Diferents accions arreu de la comarca han anat desenvolupant-se durant aquesta setmana prèvia al 25 d’abril en una jornada nacional de lluita que pretén denunciar els tres centennis en què França i Espanya continuen sotmetent els Països Catalans.
En la jornada d’enguany, el jovent independentista ha atacat diferents seus dels principals partits polítics espanyolistes i capitalistes, culpables directes de l’ocupació militar que patim com a poble. A pobles com Alaquàs, Torrent, Paiporta, Aldaia, Alcàsser i Picanya, han aparegut seus polítiques siliconades, empaperades i precintades. A més, s’han realitzat diferents murals reivindicatius, on la consigna més repetida ha estat “Països Catalans, ocupats però no vençuts”. Fins i tot, a certes seus polítiques, el jovent ha recordat a la classe política espanyola alguns fragments del Decret de Nova Planta i de la Constitució espanyola, denunciant així la presència militar espanyola a casa nostra.
Aquestes accions són només algunes de les mostres de rebuig a Espanya i França que durant aquests dies es visualitzaran arreu dels Països Catalans. Les reivindicacions prendran el seu punt àlgid en la manifestació del proper divendres 25 d’abril a València, on la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” ha convocat sota el lema “Els Països Catalans decidim independència”.

La derrota d'Almansa, a debat

Al voltant d'una cinquantena de persones va acudir aquest passat divendres 18 al Casal Jaume I de Catarroja per escoltar la ponència de Carme Pérez Aparicio, professora de la Universitat de València. Durant més d'una hora, es van tractar les conseqüències tant a curt com a llarg termini que la derrota d'Almansa va portar sobre el País Valencià. La repressió i el càstig que van patir les classes populars, la persecució sobre la nostra llengua i l'abolició dels drets forals propis són temes que avui encara són presents en les nostres vides. El debat posterior a la xerrada va evidenciar que, tres segles després d'Almansa, els efectes de la castellanització romanen ben vius a casa nostra. Aquesta jornada, un dels primers actes que precedeixen l'atapeïda setmana d'actes al voltant del 25 d'abril, va cloure amb un sopar popular al mateix casal.

Actes pel 25 d'abril: Els Països Catalans decidim independència

Mobilitzacions convocades per l'Esquerra Independentista amb motiu de la diada nacional del 25 d'abril:

Dijous 24 d'abril. 12:00h

CERCAVILA des de la Facultat de Geografia i Història (València)

Divendres 25 d'abril. 20:30h.

MANIFESTACIÓ des de les Torres de Quart (València)

Dissabte 26 d'abril. 18:00h.

MANIFESTACIÓ des de les escales IES Jorge Juan d'Alacant.

[Acte unitari] Xerrada i sopar a Catarroja

Divendres 18 d'abril de 2008

Casal Jaume I de L'Horta Sud

Plaça Major nº6, Catarroja

20:00 hores: Xerrada "Quan el mal ve d'Almansa... Les conseqüències de la Guerra de Successió al País Valencià"

Amb Carme Pérez Aparicio (professora d'Història Moderna de la Universitat de València)

21:30 hores: Sopar de "pa i porta".

Porteu entrepà, nosaltres posem la picadeta i la beguda (3 euros).

Endavant, CAJEI, SEPC i Maulets.

15 ANYS DESPRÉS, NO T’OBLIDEM

L’11 d’abril de 1993, Guillem Agulló i Salvador moria assassinat per un grup de feixistes a la vila valenciana de Montanejos. Com tants militants independentistes i d’esquerres als Països Catalans, Guillem havia patit la coacció sistemàtica per part de la ultradreta més rància en connivència amb els estats ocupants. Com tants, decidí afrontar les circumstàncies socials i nacionals adverses amb la lluita transformadora, constructiva i coherent. La diferència, però, va ser que en aquell cas les pressions i l’obsessió malaltissa de l’espanyolisme el va portar a una mort dramàtica que sacsejà les consciències de la societat catalana.

La complicitat de la “justícia” i dels partits governants en el moment, PSOE i PP, es mostrà amb tota la seua naturalesa grotesca i odiosa.

Amb l’habilitat característica de les consciències conformistes occidentals la majoria ha anat oblidant aquell succés condemnant-lo a l’ostracisme del calaix de les anècdotes desagradables. El silenci ofensivament taciturn dels mitjans envers la impunitat de què gaudeixen els assassins del Guillem, que fins i tot s’han arribat a presentar en unes eleccions, en contrast amb la repressió constant i desmesurada contra l’independentisme revolucionari és una mostra evident del fet que la suposada normalització política al nostre país, no pot considerar-se cosa semblant: la sacralitzada transició als territoris catalans sota domini espanyol no deixa de ser res més que una suavització de l’estat d’excepció permanent en què ens veiem sumides.

15 anys després, no podem dir que el feixisme, que el neonazisme torna: el feixisme mai ha marxat, s’ha adaptat simplement a les circumstàncies, ha anat prenent o perdent embranzida segons el context.

En una situació política pràcticament idèntica, amb PSOE i PP al capdavant, el País Valencià és escenari diàriament d’intimidacions i atacs –com els ocorreguts darrerament a Castelló de la Plana- de consentiment, complicitat i impunitat de criminalització cap a les idees independentistes i cap a la vertadera esquerra. Els escamots de fanàtics ultradretans aprofiten una situació social complexa marcada per les problemàtiques de la immigració per fer la feina bruta als carrers. La feina bruta d’una classe política que no es molesta a ocultar o dissimular el seu odi cap a tot allò que sone a català o subversiu.

A la Catalunya Nord, l’ultranacionalisme xenòfob del Front National pren característiques tràgiques. Al Principat i les Illes som espectadors de l’auge del discurs racista i totalitari d’organitzacions que s’autoproclamen independentistes catalanes.

La democràcia liberal permet i promou aquests moviments descaradament antidemocràtics i els utilitza com a defensa preservadora del règim socioeconòmic imperant.

Cal que tinguem ben present que només amb un canvi estructural, revolucionari i trencador podrem acabar amb aquest càncer, amb aquesta amenaça irracional vers el gènere humà; la xacra feixista només té sentit en un context d’explotació i opressió i el nostre deure és aturar-la: ja siga espanyola, francesa o catalana. No consentirem cap més atac.

Avui tenim ben clar que el millor homenatge al nostre company és la victòria, la victòria de la revolució independentista. I ho sabem, perquè avui totes i tots som Guillem. 15 anys després ni oblidem ni perdonem. Cap agressió sense resposta!

Maulets, el jovent independentista revolucionari
Països Catalans, abril de 2008

15 anys sense Guillem Agulló

Enguany fa quinze anys de l'assassinat de Guillem Agulló, jove independentista de l'Horta. Per aquest motiu els companys de Maulets de València han organitzat tot un seguit d'actes.

El pròxim 4 d'abril vindran a Alcàsser a presentar les activitats programades i explicar el cas de Guillem i el que va suposar.

Actes amb motiu del 8 de març

Dia internacional de la dona treballadora

Pancartes de solidaritat amb els companys d'Alacant

Al llarg d'aquesta setmana hem despenjat diverses pancartes als pobles de la nostra comarca per mostrar la nostra solidaritat amb els dos companys de Maulets que seran jutjats el pròxim dilluns a la ciutat d'Alacant.
Com ja sabreu, aquests dos joves s'enfronten a 16.000 € de multa i l'únic delicte que han comès és el de lluitar per un habitatge digne i assenyalar els especuladors, autèntics culpables de la pujada de preus dels habitatges. Més informació sobre el cas al bloc de l'Assemblea del Baix Vinalopó.